La ciutadania de Barcelona i la seva àrea metropolitana assistim aquests dies amb astorament a una manifestació continuada d’irresponsabilitat per part dels sindicalistes que s’han fet amb la majoria de la representació dels treballadors d’Autobusos de TMB i que, per tant, haurien de liderar el camí de l’acord per a la millora de les condicions laborals del conjunt de la plantilla.
Mentre la majoria dels treballadors d’aquest país lluiten per mantenir el seu lloc de treball i contribueixen amb el seu esforç perquè les empreses puguin superar la crisi econòmica i tirar endavant, d’altres demoren la consecució d’un conveni just que comportaria importants millores laborals i un augment dels descansos.
Mentre que els treballadors d’algunes empreses decideixen congelar-se els salaris per contribuir a la competitivitat de les seves empreses i garantir la seva ocupació, d’altres acudeixen a la taula de negociació amb exigències econòmiques desorbitades com ara una 17a paga extra, un augment de 1.700 euros anuals per persona i una reducció de 150 hores en la jornada anual, que suposarien disparar un 40% els costos de personal.
Mentre milions de persones s’han vist abocades a l’atur i busquen insistentment una feina que els permeti guanyar-se la vida amb dignitat, d’altres rebutgen un conveni que garantiria l’estabilitat de la plantilla actual i permetria crear un mínim de 350 llocs de treball els pròxims anys.
Mentre la majoria de les persones aporten el seu talent i la seva creativitat per potenciar la seva empresa, d’altres boicotegen les seves activitats públiques i intenten malmetre la seva reputació corporativa.
Aquesta és la paradoxa en què ens trobem a TMB des que el sector sindical que va desencadenar el conflicte viscut el 2007/2008 s’ha erigit en majoritari i es veu presoner del seu propi maximalisme. L’estratègia d’aquests sindicats és ara dilatar la negociació per buscar un moment més propici per provocar un nou conflicte, potser en la proximitat d’una cita electoral, i tornar a utilitzar els usuaris com a ostatges. Per això han orquestrat una campanya de boicots i propaganda, coincidint amb el període previ a les eleccions europees, tergiversant la realitat i fent creure que lluiten per crear “500 llocs de treball”, quan el seu objectiu és purament econòmic.
Aquest és el comportament d’alguns sindicats, liderats irresponsablement per persones que no busquen una altra cosa que el protagonisme personal i l’enfrontament polític, però que no tenen la valentia ni l’honradesa de presentar-se a unes eleccions. Són líders sindicals que mai han pactat ni pactaran, que diuen per sistema no a tot, que no els interessa el benestar dels treballadors, sinó sortir a la premsa. I aquest és un comportament que, com a responsable d’una empresa pública que presta un servei bàsic per a la mobilitat quotidiana de prop de dos milions de ciutadans, em veig en l’obligació de denunciar.
Assumpta Escarp
Presidenta TMB
Pregunta